El Síndrom de la Cintilla Iliotibial, és la causa més comuna de dolor lateral en el genoll del corredor de llarga distància. Tot i així , no vol dir que no pugui aparèixer en altres tipus de corredors.
Si feu una recerca per internet la majoria de llocs insisteixen en el orígen biomecànic d’aquesta afectació( rotació interna de fèmur, add de cadera, hiperpronació del peu…). Però com a tota lesió, hi ha un component multifactorial, no només la provoca una sóla raó. El component biomecànic forma part de les coses que cal valorar, però no l’única.
En aquest darrer segle, es pensa que la prevalença d’aquesta lesió, era més forta en el sexe femení, per raons biomecàniques. Així i tot, no hi ha una forta evidència sobre això, igual que en tot això no hi ha evidència clara sobre l’efecte de la biomecànica alterada en l’àmbit general en l’aparició d’aquesta lesió.
En el següent vídeo dels companys de Fisio Online , podeu veure l’anatomia de la cintilla.
Que podem fer des de la fisioteràpia ?
En aquest tipus de lesió com en moltes altres, cal intentar de controlar el màxim de factors que la puguin desenvolupar. Com a fisioterapeuta revisaré l’estat muscular del tronc, maluc, genoll i peu per si cal reforçar o relaxar alguna cosa. També pararé atenció, a l’estat articular, per si hi ha una limitació o excés de moviment.
Si us fixeu, anem a tocar allò que la majoria d’estudis diuen, però que no tenen encara una base científica sòlida. I hem direu , llavors per que ho fas? Doncs per la meva experiència clínica, que hem diu que cal fer-ho, tot i que també hem diu que només amb això no en tindré prou.
Que caldrà llavors a fer més ?
Doncs caldrà mirar la superfície per on correm, el calçat, tècnica de carrera… i una de molt important en aquesta lesió i en moltes altres del món del corredor, el VOLUM E INTENSITAT DELS ENTRENAMENTS . Aquesta , és una lesió típica de corredors de llarga distància o corredors que augmenten molt el volum setmanal.
Moltes lesions en aquest món, venen donades per fer massa en poc temps i en ocasions a intensitats molt elevades. En aquest altre article del meu blog en parlo una mica. ( ENLLAÇ ).Cal saber quantificar l’estrès mecànic que suporta el nostre cos, ja que gran part de la rehabilitació és fonamentarà en una bona educació de l’esportista, apart d’un treball muscular adient i si convé, articular.
Fets com les hores de son , la nutrició i l’estrès psicològic que suporta l’esportista, també seran factors importants alhora de prevenir i tractar lesions en el corredor.
Podré córrer tot i estar lesionat ?
En aquest altre article ( ENLLAÇ ), ja us en faig cinc cèntims. Però aquesta lesió en concret té els seus peros. Jo personalment sóc partidari, si no estem en una fase aguda de la lesió de començar lo més aviat possible a córrer…..PERÒ…..com altres lesions fraccionant els entrenos amb córrer-caminar i EL MÉS IMPORTANT….
En altres lesions podem permetre, dins una escala de dolor del 0 al 10 , un 3. Això seria una molèstia. Però en el cas de tindre problemes a la cintilla….HA DE SER CERO !!!
Cal recordar que sempre hem d’intentar fer les coses de la forma més senzilla !!!
Pots obtenir més informació del que faig amb els corredors al següent ENLLAÇ
Realitzo aquest treball amb la col.laboració de la Sílvia Carles Gomà, podòloga especialitzada en el món del corredor. ENLLAÇ
