Introducció
El dolor en la part externa del genoll al córrer, pot ser causat per un problema a nivell de la banda iliotibial, la qual es pot veure afectada principalment en els corredors i es caracteritza per dolor a la part lateral del genoll. Aquest dolor s’intensifica amb l’activitat física, la qual cosa pot limitar significativament la capacitat d’un individu per participar en activitats esportives. Pot aparèixer un dolor molt fort que impossibilita continuar l’activitat i fins i tot, bloquejar el genoll. Dolor que va desapareixent en parar l’activitat.
El tractament
El tractament conservador és la primera línia d’intervenció. Aquest enfocament implica una sèrie d’estratègies destinades a alleujar el dolor i millorar la funció sense recórrer a la cirurgia. El tractament quirúrgic només es considera després de sis mesos de resposta limitada al tractament conservador.
Una part integral del tractament conservador és la revisió del cicle i la qualitat de l’entrenament del pacient. Això pot implicar ajustos en la freqüència, intensitat i tipus d’entrenament per reduir la tensió a la banda iliotibial. A més, es pot avaluar el calçat i les soles utilitzades pel pacient per assegurar que proporcionin el suport adequat i no contribueixin al problema.
La teràpia física i de rehabilitació també juga un paper crucial en el tractament conservador del SBIT. Això pot incloure una varietat de tècniques, com exercicis de fortalesa, estiraments i l’aplicació d’ones de xoc extracorpòries. En particular, s’ha suggerit que la fortalesa dels músculs del maluc pot ser beneficiós, ja que pot ajudar a centralitzar el genoll i reduir la fricció que causa la inflamació i el dolor.
Discussió
Malgrat l’efectivitat del tractament fisioterapèutic, és important destacar que encara es necessita més recerca en aquesta àrea. Encara que les tècniques conservadores i invasives puguin ser efectives per resoldre el SBIT, no s’ha trobat evidència fisioterapèutica que justifiqui la combinació d’aquestes tècniques. Per tant, s’han de realitzar més estudis per determinar les millors pràctiques de tractament per a aquesta afecció.
En resum, el tractament conservador del SBIT implica una combinació d’estratègies, incloent-hi la revisió de l’entrenament, l’avaluació del calçat, la teràpia física i la rehabilitació. Encara que aquest enfocament pugui ser efectiu, es necessita més recerca per optimitzar el tractament d’aquesta afecció comuna en els corredors.
Punts clau
- L’eficàcia causal del tractament conservador en la síndrome de banda iliotibial no està clara.
- Actualment, es basa en un model biomecànic per il·lustrar els possibles factors causals.
- El paper de la fortalesa dels abductors de maluc en l’estabilització pelviana és qüestionable.
- Les mesures per millorar la tècnica de carrera han d’incloure’s en els règims de tractament.
- D’acord amb les consideracions biomecàniques, el dolor a la banda iliotibial, pot ser promogut per la predisposició anatòmica, les desalineacions articularies, l’activació aberrant dels músculs d’inserció, així com la rigidesa excessiva de la banda iliotibial.
- La fortalesa dels abductors de maluc pot corregir l’adducció excessiva del maluc, però també augmentar la tensió de la banda iliotibial.
- És poc probable que les intervencions d’estirament intermitent canviïn la longitud o les propietats mecàniques de la banda iliotibial.
- El reentrenament de carrera és una intervenció prometedora però poc estudiada.
Us deixo l’enllaç a l’estudi en qüestió que parla sobre el que hem dit. ENLLAÇ
