Retropeu o avantpeu, dos patrons de trepitjada.Quan ens endinsem en la biomecànica de la cursa, la qüestió dels patrons de trepitjada, retropeu (RFS) o l’avantpeu (FFS), esdevé un tema crucial amb implicacions significatives per al rendiment i la prevenció de lesions. Els estudis biomecànics han posat llum sobre aquest debat, revelant les complexitats de cada patró i els seus efectes respectius en el cos del corredor. Tot i que cap patró es considera universalment superior, comprendre els matisos de cadascun permet als corredors prendre decisions informades per optimitzar la seva tècnica i minimitzar el risc de lesions.
Diferencies Biomecàniques Entre la Trepitjada d’Avantpeu i la de Taló
Les diferencies biomecàniques entre la trepitjada d’avantpeu (FFS) i la de taló (RFS) són significatives i afecten la forma en què el cos absorbeix els impactes, utilitza l’energia i genera forces durant la carrera. Aquí es resumeixen les principals diferències:
Angle del turmell en el contacte inicial:En la FFS, el turmell està més en flexió plantar en el contacte inicial que en la RFS. Els corredors amb FFS aterren amb el turmell en flexió plantar, mentre que els corredors amb RFS aterren amb el turmell en flexió dorsal.
Excursió del turmell:La FFS s’associa amb una major excursió del turmell en el pla sagital en comparació amb la RFS.
Excursió del genoll: La FFS disminueix significativament l’excursió de la flexió del genoll en comparació amb la RFS.
Excursió del maluc: La FFS disminueix significativament l’excursió de la flexió del maluc en comparació amb la RFS.
Força d’impacte:La FFS mostra una magnitud i una taxa de càrrega de la força d’impacte significativament menors en comparació amb la *RFS. Això es deu al fet que el peu, en aterrar amb l’avantpeu, actua com un amortidor, distribuint la força al llarg d’un període de temps més llarg.
Moment de flexió plantar del turmell: La FFS augmenta significativament el moment de flexió plantar del turmell en comparació amb la RFS.
Rigidesa del turmell:La FFS s’associa amb una rigidesa del turmell significativament menor en comparació amb la RFS. Això permet una major absorció d’energia en el turmell, però també pot augmentar la càrrega en el tendó d’Aquil·les.
Moment d’extensió del genoll:La FFS redueix significativament el moment d’extensió del genoll en comparació amb la RFS.
Estrès de l’articulació patelofemoral:La FFS redueix l’estrès màxim i integral de l’articulació patelofemoral en comparació amb la RFS.
Rigidesa de la cama:Els corredors amb FFS tenen una major rigidesa de la cama que els corredors amb RFS.
Taxa de càrrega vertical:Els corredors amb FFS tenen una taxa de càrrega vertical mitjana i instantània menor que els corredors amb RFS. Això indica que la FFS pot ser més eficient per a dissipar les forces d’impacte.
Cinètica del maluc:No es van trobar diferències significatives en les variables cinètiques del maluc entre FFS i RFS, la qual cosa indica que el patró de trepitjada té poc efecte biomecànic en la cinètica de l’articulació del maluc durant la carrera.
En resum :
- La FFS s’associa amb una menor força d’impacte i una major rigidesa de la cama, la qual cosa pot millorar l’economia de carrera.
No obstant això, la FFS també augmenta la càrrega en el turmell, la qual cosa pot augmentar el risc de lesions en el tendó d’Aquil·les. - La RFS, d’altra banda, genera majors forces d’impacte, la qual cosa pot augmentar el risc de lesions en el genoll.
És important tenir en compte que aquestes són generalitzacions i que existeixen variacions individuals significatives en la biomecànica de la carrera. La millor manera de determinar el patró de trepitjada més adequat per a un corredor individual és consultar amb un professional de la salut qualificat.
Implicacions de les diferències entre el cop de taló i el cop d’avantpeu per a la prevenció de lesions
Les diferències en els patrons d’impacte del peu, ja sigui colpejant primer amb el taló (RFS) o amb l’avantpeu (FFS), tenen implicacions significatives per a la prevenció de lesions als corredors. Aquests patrons alteren la biomecànica del cos, distribuint les forces dimpacte de manera diferent i afectant les tensions sobre diverses estructures. A continuació, s’exploren les implicacions per prevenir lesions:
Cop de taló (RFS):
El RFS s’associa amb un major impacte i taxes de càrrega, particularment a les articulacions del genoll i l’articulació patelofemoral. Això és degut a la menor flexibilitat del turmell en aterrar, cosa que transmet més força axial al genoll.
Les majors forces d’impacte al genoll poden augmentar el risc de lesions com la síndrome de dolor patelofemoral i la fractura per estrès tibial.
Tot i que el RFS pot resultar beneficiós per a les articulacions del turmell en corredors amb inestabilitat en aquesta zona, es recomana precaució a causa de la possibilitat de síndrome d’estrès tibial medial.
Cop d’avantpeu (FFS):
El FFS es caracteritza per una menor magnitud i taxa de càrrega de la força dimpacte en comparació amb el RFS.
La major flexibilitat del turmell durant el FFS permet una major absorció de l’energia de l’impacte, reduint les tensions al genoll i l’articulació patelofemoral.
El FFS pot ser beneficiós per als corredors amb problemes de genoll, com inestabilitat del lligament creuat anterior o dolor anterior de genoll, en reduir les forces al pla AP.
No obstant això, el FFS augmenta la potència excèntrica del turmell i el treball negatiu, la qual cosa pot incrementar el risc de lesions al tendó d’Aquil·les.
L’augment de la força axial de contacte al turmell durant el FFS també pot contribuir a lesions en aquesta àrea.
Consideracions addicionals:
– L’elecció del calçat adequat és crucial, ja que pot influir a la biomecànica del peu i la distribució de les forces d’impacte.
– Els corredors que busquen canviar el seu patró d’impacte ho han de fer gradualment per permetre que els seus músculs i tendons s’adaptin.
– Es recomana una avaluació individualitzada per determinar el patró dimpacte més adequat per a cada corredor, considerant el seu historial de lesions, biomecànica i objectius.
Implicacions per la prevenció de lesions
- Els corredors han de triar el patró de trepitjada que els resulti més còmode i eficient.
- Els corredors amb antecedents de lesions en el tendó d’Aquil·les han d’anar amb compte en canviar a una FFS.
- Els corredors amb antecedents de lesions en el genoll poden beneficiar-se d’una FFS, però han de controlar la càrrega en el turmell.
Conclusió
En resum, la prevenció de lesions en corredors implica comprendre les diferències entre els patrons d’impacte del peu i com aquests afecten les tensions a les articulacions i els teixits. No hi ha un enfocament únic per a tothom, i l’elecció del patró d’impacte ha de basar-se en una avaluació individualitzada per minimitzar el risc de lesions.
Si tens algún dubte contacta amb mí !
