L’esport d’elit sembla que ha quedat una mica desfasat en alguns aspectes i un d’ells és la recuperació posterior a l’activitat física.
Fa més de 20 anys que em dedico a la fisioteràpia i més de 10 anys que ho faig en l’àmbit esportiu. Concretament en el món dels corredors i en el món del ciclisme. Sempre ha sigut en l’àmbit amateur i no professional. Tenia les meves reticències amb aquest tipus d’esportistes, però en la vida hi ha de tot, o així ho creia.
Sempre he volgut provar alguna cosa de més etapes. I sem va presentar l’oportunitat de fer d’assistència a la Titan Desert Morocco 2023, en un equip amb algun pro. No podia dir que no!
Arriba l’hora de treballar
Previ a l’inici de la competició, alguns corredors pros, van decidir fer-se un massatge de descàrrega. Fins aquí tot bé. Els mortals, en principi no ho feien, per raons econòmiques crec, i el guardaven per més endavant.
La meva primera sorpresa ja va estar amb el temps que hi dedicàvem. Uns 30-45 minuts!!! Aparentment, us semblarà normal, però res de més lluny. No cal dedicar la tarda anterior a una competició, on els esperaven uns 90 km amb uns 1800 m de desnivell, tant de temps en fer la descàrrega.
Sincerament, també hi ha part de culpa a escala dels equips d’assistència, per veure qui s’endú més corredors, en contractar el seu servei. ( raó comercial VS conveniència real )
El que dona més temps de massatge =més corredors contractats.
A part, volien que preméssim molt, volien sentir dolor, agradable, però dolor. Això a casa meva és un massatge descontracturant i previ a una competició no és aconsellable de fer.
Els estudis que he fet de fisioterapeuta, la formació posterior i la bibliografia científica em deien que no podia ser.
Com a molt fer una petita descàrrega de no més de 15 minuts i ja està… i sense prémer!!!
Teoria del massatge
A l’hora de fer el massatge podem actuar a nivells diferents com ens indica aquesta gràfica.
Si busquem a la bibliografia científica podem veure que en l’àmbit de massatge esportiu, s’utilitzen diferents tècniques.
Aquestes poden ser el fregament (Effleurage), Amassament (Petrissage), Percussió (tapotement), Fricció i Vibració.
El temps del massatge i com s’utilitza cada tècnica tenen molt a veure amb els resultats d’aquest.( 1 ). La majoria d’estudis analitzats en aquesta recerca feien servir temps inferiors als 30 minuts, sent una mitja de més o menys 15 els minuts.
Masaje de piernas
En aquest altre estudi (2), que analitza 22 estudis, es va trobar que un massatge més curt de 5-12 minuts té efectes majors que un que dura més de 12 minuts. Els efectes a escala de la recuperació a curt termini eren millor en massatges de fins a 10 minuts que en els de més de 20 minuts.
I a la Titan estàvem fent massatges , la gran majoria de 45 minuts. !!!
Deixa bastant entre dit l’efectivitat de la utilització del massatge en atletes competitius, pel que fa a la recuperació del rendiment. Però, en canvi, en l’àmbit d’esportistes menys entrenats sí que és podia veure millora.
Que busquem amb el massatge
A escala esportiva, unes de les coses que busquem, com hem comentat abans , és millorar la recuperació post-activitat. Una altra, és tractar les DOMS o dolors d’aparició tardana. Els quals poden aparèixer entre 8 i 12 h després d’haver acomplert l’activitat física.
Un estudi ens refereix que tècniques agressives poden augmentar els DOMS (3). Pel que fa a recuperació de teixits i a l’hora de prevenir lesions un massatge no profund i amb tècniques de drenatge limfàtic pot millorar la recuperació de l’esportista. (4)
La meva idea, i així també m’ho han ensenyat, és que durant la competició i més una competició com la Titan de 6 dies i a temperatures tan elevades, no fer massatges forts. Buscarem drenar les substàncies de rebuig de la mateixa activitat i no de forma molt perllongada per no fatigar la musculatura ja malmesa de l’esportista. Ho acompanyarem amb treball de mobilitat articular i treball miofascial a nivell muscular.
Que l’esportista vol que el premin, que li facin mal ( mal que diuen complaïen ), perquè sempre li han fet així….. doncs no té per què ser. Fer una cosa sense pesar perquè es fa o no qüestionar la seva utilitat tot i que durant mitja vida s’ha fet, no és la justificació correcta.
Opinió
Durant molt de temps i encara actualment, aquest tipus de massatge s’ha realitzat i es realitza per quiromassatgistes amb formació en massatge esportiu. Algun fisioterapeuta també s’apunta al carro, també s’ha de dir. Però això no vol dir que el que s’ha fet tota la vida estigui bé. No està bé que no raonem el perquè fem les coses, que no tinguem un esperit crític.
Tot allò que s’ha fet sempre d’una manera perquè sí, no vol dir que estigui bé.
S’ha de tenir esperit crític.
Tenim feina per educar als nostres esportistes en què allò que sempre s’ha fet d’aquella manera no sempre és la correcta. Amb educació i amb fets. A poc a poc, no de cop, ja que ho he pogut comprovar a les meves carns, que entrar massa “a saco” després de tants anys fent-ho així, no és correcte. Cal temps.
Bibliografia
- Luján, Ramón & Carrera, RA & Moreira, Osvald & Candia Sosa, Kevin & de paz, jose antonio. (2019). El masaje en la prevención y tratamiento del dolor muscular tardío: una revisión sistemática actualizada. Revista Iberoamericana de Ciencias de la Actividad Física y el Deporte. 6. 38. 10.24310/riccafd.2017.v6i3.6132.
- Poppendieck W, Hermann M, Ferrauti A, Kellmann M, Pfeiffer M, Meyer T. Masaje y recuperación del rendimiento: una revisión metaanalítica. Sports Med. 2016 Feb;46(2):183-204. DOI: 10.1007/S40279-015-0420-X. PMID: 26744335.
- Micklewright D. The effect of soft tissue release on delayed onset muscle soreness: a pilot study. Phys Ther Sport. 2009 Feb;10(1):19-24. doi: 10.1016/j.ptsp.2008.09.003. Epub 2008 Dec 16. PMID: 19218075.
- Kablan N, Alaca N, Tatar Y. Comparación del efecto inmediato del masaje de Petrissage y el drenaje linfático manual después del ejercicio sobre las propiedades biomecánicas y viscoelásticas del músculo recto femoral en mujeres. J Sport Rehabil. 2021 Febrero 22;30(5):725-730. DOI: 10.1123/JSR.2020-0276. PMID: 33618331.
