El massatge esportiu és bé realitzant des de fa molt de temps en l’àmbit de l’esport. Però, realment funciona com els esportistes es creuen que és?
Hi ha la creença de què el massatge esportiu permet a l’esportista recuperar-se de la fatiga i millorar així el seu rendiment. Però és així?
Fent una recerca bibliogràfica a Pubmed, un referent en investigació mèdica, he trobat coses interessants.
Però primer, crec que cal que us expliqui una cosa.
Quins tipus de massatges esportius hi ha?
Podem trobar dos tipus de massatges:
- Els de precompetició o d’activació
- Els de postcompetició
Els primers, com bé diu la paraula, són previs a la competició. Seran uns massatges de curta durada i fets de forma intensa per activar la musculatura.
Els segons, són massatges que es faran en finalitzar la competició i buscaran drenar tots els residus derivats de l’activitat esportiva.
A part podem trobar el massatge descontracturant. Aquests es realitzen uns dies previs a la competició, ja que es realitzen amb més pressió i força per part del fisioterapeuta.
Per tant, creieu que un dia abans de la competició es pot fer un massatge descontracturant? Doncs per molts esportistes d’elit i no elit, creuen que sí. Aquest tipus de massatge et deixa els dies immediatament posteriors a la seva realització, força adolorit. Per tant, poden influenciar en el rendiment esportiu.
Això vol dir que pocs dies abans d’una competició o durant la mateixa estan contraindicats. El fet que tota la vida s’hagi fet així, no vol dir que sigui el correcte. En la majoria dels casos s’ha realitzat i es realitza per personal no qualificat, com són els quiromassatgistes i sense pensar el que realment estan fent.
Respecte als segons tipus de massatge, el de drenatge, s’utilitzen com bé diuen en aquest estudi de Nilüfer Kablan et al, del 2021, per recuperar els teixits després de l’exercici i prevenir lesions mitjançant amassaments.
Què ens diu la ciència?
A l’hora de fer recerca en ciència mèdica, els estudis que ens donen millors dades són les recerques sistemàtiques i les metaanàlisis. D’acord amb això, és amb aquests estudis en què he basat la meva investigació.
En l’estudi d’Holly Louisa Davis et al del 2020, ja ens diu que no hi ha millora directa sobre el rendiment en la utilització del massatge esportiu (esprint, salt, força, resistència o flexibilitat, o en la fatiga). Pot millorar molt lleugerament la flexibilitat i els DOMS, o vulgarment conegudes com a “agulletes” o dolor o el dolor muscular d’aparició tardana. En un estudi anterior amb menys participants, ja van trobar resultats similars. En aquest estudi compten amb una base de 1012 participants.
Pel que fa al dolor o DOMS, sí que es pot apreciar una lleugera millora, amb el massatge esportiu.
Aquest estudi, que és un dels més amplis dins el massatge esportiu, no deixa clara l’evidència del massatge com a eina eficaç a l’hora de tractar els esportistes.
Una altra revisió sistemàtica amb metaanàlisi de Olivier Dupuy et al del 2018, també corrobora el fet del qual el massatge esportiu pot ajudar a reduir el dolor muscular i a la vegada la fatiga percebuda.
La revisió metanalítica de Peluca y Poppendieck et al del 2016 posa en dubte l’eficàcia del massatge esportiu en la recuperació del rendiment. Malgrat això, afegeix que temps de massatge més curts poden millorar els efectes. Una dada curiosa, ja que en determinats esdeveniments esportius, el temps de realització del massatge esportiu és molt elevat.
Cal dir també, que hi ha molts factors que poden condicionar els resultats, com el temps del massatge i les tècniques aplicades en la seva realització.
La meva experiència que em diu?
Fa pocs dies , vaig poder assistir a una prova molt dura, de diferents etapes. La Titan Desert Morrocco. En aquesta prova vaig poder assistir a esportistes d’elit i esportistes amateurs.
Fa més de 20 anys que tracto a persones, tant normals com esportistes. Esportistes d’elit, sincerament molt poc, pel fet que més endavant comentaré. La meva filosofia de treball sempre ha sigut la mateixa i sincerament, amb bons resultats. Quan la persona o esportista ha realitzat un esforç elevat, la meva intenció sempre ha sigut de drenar la zona de substàncies de rebuig, per tal de facilitar la seva recuperació. A més a més,m’agrada introduir mobilitat articular i petits estiraments miofascials de la zona.
El fet d’exercir molta pressió, encara que sigui tolerable pel pacient, no ha sigut la meva forma d’entendre el massatge postcompetició. Si en el cas del massatge descontracturant.
Amb això la ciència em fa costat. Tot i això, he trobat que la majoria d’esportistes d’elit que he tractat en aquesta Titan, demanaven molta pressió al massatge. Els més veterans (i no tant ), estan encara ancorats en el passat. En una manera de fer sense pensar i a on el que realitzava el massatge ja li anava bé.
L’esport d’elit és la seguent mentida després dels reis mags
