Lesionats….. i ara que fem ? Doncs primer de tot CALMA !!! Encara que no us ho sembli el món no s’acava.

Tornar a l’estat anterior de la lesió , no és cosa de 2 dies, per molt que alguns us ho puguin arrivar a dir.

.

Amb una mica de sort, arribareu a les mans d’un fisioterapeuta, que si a sobre està especialitzat en l’esport o activitat que feu, encara serà molt millor. Jo sempre els hi dic als meus pacients, si t’has d’operar de l’esquena, no aniràs a un cirurgià de la mà, aniràs a un cirurgià especialitzat en la columna, tot i que els dos són cirurgians, no ??

Ara que heu arribat a les mans d’un fisioterapeuta , qué ? massatget, electroteràpia, alguna manipulació solitària per a impressionar al pacient ….?

La fisioteràpia, no es basa solament, en que algú  et posi ( o en segons quins llocs, el mateix pacient ) un aparell de corrents, un ona curta, un indiva, EPI…. o que et manipuli la tercera dorsal bloquejada anteriorment o el sacre que està contranutat….. o que et facin punció seca del quadrat lumbar o del piramidal…. SENYORS/ES, ES MOLT MÉS !!!

Per separat tot això, servirà, no ho negaré,( tot i la poca evidència científica d’algunes de les coses abans anomenades) però només a curt o mig plaç. Això farà que aquestes lesions tinguin més facilitat pe tornar a aparèixer i en ocasions, de forma més forta.

Per molta tècnica espectacular, màquina meravellosa, manipulació genial, punció….. res, absolutament RES !!! no superarà al exercici terapèutic.

Però esclar….vivim en una societat que tot ho volem ja, que té presa, que no escolta al seu cos, que només pensa en competir, ja sigui en el món diari com en l’esportiu ( i des de el més baix nivell !!! ), una societat que busca l’eina miraculosa que ens curi i si pot ser al moment millor (i si pot ser a un preu irrisori també !!! )Llavors, una fisioteràpia que busqui una millora a llarg termini i de forma més duradora no té molt sentit…..no ??? Una fisioteràpia que utilitzi ,el treball actiu del pacient, per guarir-lo no té sentit…no??

Una fisioteràpia que respecti els tempos del nostre cos, que no miri de posar-se medalletes amb tècniques espectaculars, que en alguns casos no tenen cap evidència científica de que funcionen, no….senyors/es meus , no té aparentment cabuda en aquesta societat…no??

Alguns/es ens podran acusar llavors de peseteros, que només volem mantenir al pacient eternament i anar cobrant. Estant en el seu dret. No et dic que hi hagi gent que ho busqui això, no deixa de ser un negoci al fi i al cap.

Però NO i un NO ben gran . Això no ha de ser així. Hem de fer la fisioteràpia més senzilla i amb participació activa del pacient. És per aixó que el exercici terapéutic té molta importància.

No podem pretendre continuar al mateix nivell que estàvam abans de la lesió, ni enmirralant-nos en els altres. CADASCÚ ÉS ÚNIC E INDIVIDUAL.

Hem de ser molt PROGRESSIUS !!! No podem fer més d’un 10 % del volum d’entrenament d’una setmana a l’altra i un 3% d’intensitat. Hem de reeducar als nostres teixits,tendons,óssos….abans lesionats a soportar novament l’esforç i les tensions mecàniques. Això no és consegueix a l’instant, ho sento.Ho farem amb l’exercici terapèutic i quantificant bé les cargues que donem al nostre cos.

Hem de saber quantificar el nostre nivell d’estrès mecànic. No serà cada dia igual, ja que es pot veure afectat per diversos factors com l’estrès físic i mental, la falta de son, l’alimentació, la fatiga….. A més a més molts són esportistes amateurs, els quals tenen una feina, una vida social que també els afecta a l’hora de considerar el nivell d’esforç que poden aguantar. Com ja veieu no només és fer esport i ja està. Fer esport és molt saludable però sempre de forma progressiva.

Resultat d'imatges de the running clinic mechanical stress